L'ESCOLA INCLUSIVA

Dilluns va haver el primer torn de grups de debats que defensaven una educació plurilingüe a les aules. Ha estat molt interessant i intens i els participants estaven realment absorts a la defensa del seu paper. M'ha servit molt per a preparar-me per al meu torn de debat sobre la pregunta " la inclusió és una utopía?". Queden dues setmanes per a preparar-me  millor perquè encara no sabem si defensarem la postura del CONTRA o a D'AFAVOR, i parlar en contra la inclussió és, personalment, la més difícil de representar.

Ahir vam fer un petit assaig amb l'altre grup del debat per tal d'establir una mica les idees tant a favor o en contra i, puc dir, que em va ajudar a motivar-me. Per tant, aquesta setmana q vé, serà de recerca i pràctica per a la defensa o no, de l'inclusió a les aules.

"Hay 3 tipos de personas en el mundo: los inamovibles, los movibles y los que se mueven"

L'altre dia un molt bon amic meu em va enviar l'enllaç que el seu tiet, professor a la universitat de Barcelona, li va recomanar mirar.
Aquest és un enllaç d'una presentació de l'educador britànic Ken Robinson d'una exposició en un dels events organitzats per RSA on mostra les seves reflexions sobre el que titula "El paradigma del Sistema Educatiu".

Vull compartir aquesta entrada ja que m'ha impactat la forma amb la que transmet la seva idea i mostra l'estat actual del sistema educatiu. Penso que és una gran obra i una manera magnífica de manifestar-se i comunicar el missatge a la societat, tot i que no em trobo a favor de tots els aspectes què critica.

Són 10 minuts que valen molt la pena.

MÀGIA I MENTALISME

Amb Luís Pardo..!

Dimecres per la nit vaig anar a veure un espectacle de màgia i mentalisme espectacular!

Ahir per primera vegada vaig veure de molt a prop aquesta màgia que només algunes persones tenen l'art per mostrar. No entenc com ho fan, com ens anul•len la vista i ens cega davant el que jo crec impossible.

Per exemple a l'últim truc va llençar una pilota de paper a una persona del públic i aquest la va llançar a una altre i aquest va fer el mateix. Aquest últim que va rebre la pilota va sortir de voluntari a l'escenari. El mentalista va repartir les pàgines d'un diari del mateix dia a diferents persones del públic que les anaven passant a altres. Un qualsevol del públic va sortir a l'escenari i trencava el paper de diària per la meitat i cada vegada es desprenia del tros d'una de les dues mans. La resta de públic que tenia un diari l'imitàvem, així, fins a tenir un trosset molt petit. Es quedaven en peu les persones del públic que en el trosset de diari hi apareixien paraules senceres.

El voluntari de l'escenari escollia un qualsevol del públic, i aquest llegia el que es podia veure en el tros del diari, la paraula era: “club de corazones”. La persona del públic que inicialment havia rebut una pilota de paper, la va desplegar i va llegir la paraula escrita. Exactament la mateixa del paper de diari.

Aquest truc entre molts altres em van deixar de pedra, no ho sé, és un món que no sóc capaç de desxifrar, però vull ressaltar l'art que té Luís Pardo conduint l'espectacle, la manera de parlar, les paraules i l’elegància dels seus moviments que van aconseguir que tots quedéssim absorts en un únic punt; ell i la seva màgia. Em va agradar moltíssim l’espectacle i puc dir que tornaré!

D'alguna manera vaig establir una relació de la seva obra d'art i amb la que els futurs mestres haurem d'aconseguir. Despertar interès i mantenir viva la curiositat de l'alumne, conduir la classe de forma especial per a motivar als nens i resoldre els conflictes o moments espontanis i inesperats de forma coherent i responsable.

Saber donar aquesta màgia seria genial, tots podem ser artistes d'una manera o altre!

SAE

Aquesta setmana...

Som diumenge i fins avui no he pogut explicar tot el que he tingut la sort de viure aquesta setmana.

Dilluns hi havia la taula rodona formada per antics alumnes i que ara excerceixen de mestres. Durant unes dos hores van compartir experiències en les aules i alguns entrebancs i temors que han hagut de patir que poc a poc han anat deixant enrere i han fet front als obstacles que formen part del dia a dia de la professió de mestre.

Dimarts vaig visitar l’Escola Dolors Monserdà- Santa Pau amb altres alumnes de diferents seminaris. És una escola pública distribuïda en tres edificis; el de pàrvuls, el d’infantil i primària i el gimnàs. Ens van ensenyar les instal·lacions i vam poder entrar a vàries classes per a veure el funcionament a l’aula.

Em va sorprendre molt el nivell que s’impartia d’anglès i la manera en que responien els nens a la classe.

També la distribució de les aules afavoria al treball en grup i la forma d’ensenyament dels professors fomentava aquest treball.

També vull mencionar un projecte anomenat “libris” que els més grans (6é) intercanvien contes fets per a ells amb nens d’Àfrica i, aquests, els hi retornen amb dibuixos.

Ha estat una visita molt interessant per a començar a palpar les aules d’avui en dia.

Dimecres i Dijous a l’Escola Garbí!

M’ha encantat. No sé com explicar-ho tot però ha estat una gran experiència que m’haguès agradat que durès més de dos dies!.

És una escola privada i degut això els alumnes gaudeixen de recurssos espectaculars i d’unes facilitats que difícilment trobem a la majoria de les escoles.

Però tot i així vull remarcar el que més m’ha impactat; la organització i la disciplina.

L’escola des de pàrvuls fomenta la idea d’una ciutat ideal i que l’alumne ha d’esdevenir un ciutadà, amb els seus drets i uns deures en relació a la colectivitat.

Per això vaig entendre posteriorment a la frase d’una de les nenes de la classe quan em va dir: “això que veus és la plaça (el menjador, espai de concerts, etc) el voltants són les casetes (les classes) i el director és l’alcalde”. Primerament em viag quedar sorpresa però poc a poc vaig anar veient l’ordre d’aquella petita societat.

Pràcitcament tots els alumnes tenien unes tasques i responsabilitats: recollir l’aula de plàstica, encarregat de reciclatge i de material, encarregats de les visites guiades..

Un altre aspecte que em va impactar és la varietat d'activitats. L'exemple de la classe dels Nautilus de 6é on vaig estar fan classe des de les 9 del matí fins a la 13 on tenen una hora per a dinar. A les 14 començen una activitat com pot ser dansa o teatre fins a les 15.15 que començen classe. També fan natació a la piscina climatitzada que tenen a l'escola i, haig de dir, que tenen molt de nivell "papallona, esquena..." i, una hora a la setmana, la meitat de la classe fa cant coral i l'altre meitat fan classe d'escacs on desenvolupen habilitats estràtegiques. Aquesta última activitat és la que he trobat més interessant.

I finalment, el dijous vaig dinar amb tots els alumnes de pràctiques, amb el director i la coordinadora d’estudis. Volíen saber com havia anat l’estada de tots, què ens havia semblat l’escola i què canviaríem per fer-la millor. Em va semblar molt interessant l’empeny i interès del director ja que és fonamental per aconseguir el millor pels alumnes.

Divendres... El vaig passar a casa amb febre! vaig passar factura les pluges dels últims dies!

I finalment dir...que m'haguès agradat anar més de dos dies a l'escola Garbí!

RODATGE..

Tot un èxit!

Dissabte pel matí vaig agafar el cotxe i vaig posar rumb a Sant Cugat.

Després d'agobiar-me amb les indicacions i perdre'm per algún carrer em vaig trobar amb la Mireia i la Jana, companyes de classe, per rodar el video del treball de TIC.

Ha estat molt divertit, ens ho hem passat bé i ademès hem acabat pràcticament totes les escenes.

Unes artistes!

D’aquí poc tocarà maquinar-nos amb el programa video-maker per a veure els resultats... ja veurem què surt!!.

L'ANGLÈS; PER A PETITS I GRANS

Una bona formació...

D’aquí poc ens fan les proves d’anglès i hi ha molta gent que està espantada per el que pot comportar;no poder matricular-se a una assignatura. Trobo molt bé que hi hagi aquesta assignatura en anglès perquè com a futurs professionals de l’ensenyament hauríem de tenir una polivalència en coneixements considerada.

Aquest escrit és un crítica a l’ensenyament de llengua estrangera que personalment he rebut al llarg de la meva vida. Però per no anar gaire lluny, vull exposar la meva vivència a la universitat com estudiant de Turisme. Sóc diplomada en Turisme i durant els tres anys he cursat anglès i, teòricament, he sortit amb un nivell de first. Mentida. L’ensenyament rebut, els exàmens, les classes tot m’ha semblat un nivell molt precari el qual estudiants en Turisme, on l’anglès és clau, no hem rebut una formació ni molt menys mínima.

El nivell d’anglès a les aules de primària i secundària, sobretot,el dels professors, està essent element de notícia des de fa cert temps. S’ha de ser més exigent amb l’anglès, sí, però no de manera que es contractin professors nadius o especialistes en anglès sinó que s’ha de començar amb una formació amb condicions des dels més petits fins als més grans per a què els futurs estudiants no pateixin si han de cursar una assignatura en anglès. Per molt que un professor/a sigui nadiu/a, sinò sap impartir els continguts i els estudiants no aprenen les competències que avui en dia exigeix la demanda aquest ensenyament no està essent útil. A mi m'ha passat i per això s'ha de començar a canviar la manera d'ensenyar les llengües estrangeres.

ACTUALITAT EDUCATIVA

En el seminari..

Juntament amb la Carla Colàs hem recollit vàries notícies diferents però d'un mateix àmbit. Hem parlat sobre les TIC i la presència que tenen a les aules i quin ha de ser el seu funcionament en elles. Llavors vam trobar una notícia del videojoc educatiu premiat a nivell europeu sobre microorganismes per tal de reflexar el desenvolupament que estan tenint.

D'altra banda vam parlar també d'un article on el titular era : "l'anglès l'assignatura pendent dels professors a secundària" amb un altre titular "las lenguas pueden esperar" que remarca la dificultat per aprendre l'anglès en el nostre país a les escoles oficials d'idiomes on les places són escasses.

Finalitzada l'explicació vam presentar vàries preguntes que van desencadenar un debat molt animat amb varietat d'aportacions.

I això és tot...a seguir actualitzant-se!