DESITJO...

La meva útilma entrada, de moment, és per desitjar un Bon Nadal a tothom i molta felicitat pel 2012 ja que els temps que corren són molt difícils per a la gran majori.

Personalment desitjo que la carrera segueixi motivant-me fins com està essent ara. Per fi estic estudiant a gust. M'agraden les classes, l'ambient de classe i, sobretot, estic contenta perquè m'agrada la carrera.

És la tercera que inicio i, espero que la segona que finalitzi, però per primera vegada em sento realitzada. 

El meu desig és que aqesta carrera es converteixi finalment en la meva professió, la meva vocació. De moment el camí s'està construint, pas a pas, queda molt per endavant però de moment ja ha aparegut en el meu interior la il·lusió, l'interés i l'esforç que en els darrers anys no havien estat presents.

Per ser feliç és necessari creure en allò que vols dedicar-te. Diuen que a la tercera va la vençuda. Confio que sí.

Bon Nadal i Bon any 2012.

La Marató

Un any més es es celebra la marató a tv3. és  un projecte solidari enfocat a obtenir recursos econòmics per a la investigaciócientífica de malalties que, ara per ara, no tenen curació definitiva.

Laa marató té una important tasca de sensibilització de la població catalana respecte a les malalties a les quals es dedica i a la necessitat de potenciar la recerca científica per prevenir-les i/o curar-les. per a la marató és tan important la recaptació de diners com la divulgació científica, la conscienciació i l'educació de la societat en la cultura científica.

Aquesta nova edició 2011 tracta la regeneració i el transplantament d'òrgans i teixits de la qual catalunya és capdavantera en aquestes intervencions.

El trasplantament d'òrgans i teixits consisteix en la substitució d'un òrgan o teixit en mal estat per un de sa, procedent normalment d'un donant cadàver. per als pacients que esperen un òrgan, el trasplantament és l'única possibilitat de continuar amb vida o de millorar-ne substancialment la qualitat. es calcula que una persona trasplantada guanya 10 anys de vida, per terme mitjà; tot i que l'esperança de vida depèn molt de l'òrgan trasplantat i de l'estat de cada pacient.

També es poden trasplantar cèl·lules que és el que es fa en el trasplantament de medul·la òssia, que consisteix en la substitució de cèl·lules mare de la sang del malalt per les cèl·lules mare del moll de l'os o de la sang perifèrica d'un donant sa.

Cada cop es fan més trasplantaments, però, també, cada any augmenta la llista d'espera perquè hi ha més malalts que necessiten un òrgan sa. la tendència en els últims anys és acceptar com a receptors i donants persones més grans. l'augment de les llistes també ha propiciat que s'ampliïn els criteris d'acceptació dels òrgans. Els pacients infantils també formen part de les llistes d'espera. els casos pediàtrics cada vegada tenen més importància i es poden arribar a trasplantar òrgans o teixits a nadons a partir de 3 quilos de pes.

En algun moment de la nostra vida, tots podem necessitar un òrgan per continuar vivint. avui dia a catalunya hi ha unes 1.300 persones que esperen un òrgan. no tots els pacients en llista d'espera el podran rebre; per això, un 10% dels malalts moriran abans de rebre'l.

Espero que un any més sigui un éxit i que el recapte  pugui servir  per a ajudar a progressar en les investigacions.

INSULTANT: GOOGLE MAPS CASTELLANITZA

Estic mirant les notícies de TV3 i m'ha entrat el riure. Bé, a mi i a tota la meva familia.
La noticia era la següent: google Maps des de les últimes hores fa les seves pròpies modificacions i castellanitza tots els carrers de Catalunya. És a dir, la cerca de la Ronda de Dalt, te la tradueix en " Ronda de Arriba", la Plaça del Blat " la Plaza del Trigo" o carrer de la Foradada " calle de l'agujerado"...

De veritat que creuen que d'aquesta manera el català desapareixerà o quedarà en un segon pla? Jo no sóc independentista però no vol dir que no defensi el que m'és propi i, sobretot, que se'n riguin de nosaltres.
Realment aquestes accions són les que donen força a tots els catalans a reivindicar i cridar per a la nostra llengua.

En fi..és per a riure, ridícul. La crisis ha d'haver arribat també a Google i no deuen tenir gaire feina a fer.

http://www.lavanguardia.com/vida/20111216/54241176993/google-cambia-nombre-calles-catalunya.html

CONFIANÇA

Avui ha estat un dia difícil. Treballar en grup..no és tan simple com que la feina estigui feta. Comunicació, diàleg, compromís... per què la gent té tanta por o llàstima per dir de forma coherent el què passa en un moment determinat?
He fet una autocrítica de diferents situacions que se m'han presentat. Ho tinc clar, però aquest Nadal tindré més temps per a reflexionar millor on he fallat per a no tornar a caure en el mateix error
 M'agrada confiar en les persones, molt, i ho seguiré fent, però per mantenir la confiança un se l'ha de guanyar amb esforç i interés. Tin clar que no la regalaré a qui no s'ho mereixi.


Avui ha estat la última classe de TIC i per això us deixaré la definició de Competència Digital que amb el meu grup hem definit com:
 L'assoliment d'unes habilitats que et permeten cercar informació, anàlitzar, comparar mitjançant l'ús de recurssos digitals la transformació del coneixement.

Aquest cap de setmana més..!

EL VALOR DE LA VIDA

Finalment, ahir vam presentar el treball identitat i territori sobre els valors de la vida.

Creiem que a la vida hi ha uns valors que són necessaris per a realment ser feliç. Personalment ho penso ja que sense l'amor i l'amistat, per exemple, no seria feliç.

Considero que tota persona n'és conscient però que a vegades hi ha factors que poden influenciar a la persona i fer-la pensar que a la vida hi ha altres prioritats. Sobretot la societat, amb els estereotips existents, és la principal causant de que les persones puguin tenir conductes poc apropiades, i que realment no es donin compte del que és important.

A continuació veureu el video amb que ho hem volgut reflexar, mostrant la vida de tres persones, tres maneres de viure i, per tant, tres formes de valorar la vida.

Jo sóc feliç. I vosaltres?

NIT DE CINEMA: UN MÉTODO PELIGROSO

T

Ahir per la nit la Vinyet, la Blanca, en Gero i jo vam anar al cinema després de la classe per veure la pel·lícula un “ Método peligroso” de David Cronenberg, el qual us he penjat el tràiler.

Tracta la història del descobriment sexual i intel·lectual a partir de la particular relació entre el psiquiatra Carl Yung i el seu "mestre" Sigmund Freud i la seva pacient. 

  

Tot i que ens vam perdre els primers 10 minuts perquè ens havíem equivocat de sala..recomano aquesta pel·lícula a tots els companys de classe que vulguin entendre millor la teoria i el mètode psicoanalític de Freud. És una pel·lícula educativa més que d'entreteniment així que aquelles persones que vulguin anar al cinema per oci sense tenir desig de veure un film amb una trama argumentativa i reflexiva..aquesta no és la vostra pel·lícula!

SOLIDARITAT

Dimecres 14 vaig participar en una obra solidària organitzada per l'Hospital Sant Joan de Déu. 

Consistia en ballar a la plaça de l'hospital una coreografia feta per una professora d'una escola per tal de donar entrada al Nadal encenent les llums de l'arbre, treure un somriure als nens hospitalitzats i amb el reso d''aquesta iniciativa recollir diners per als diversos projectes infantils.

 

Genial, divertit, bonic va estar veure com alumnes de totes les edats de diferents escoles de Barcelona, universitaris de l'Escola d'Infermeria, treballadors de l'hospital o voluntaris per la causa ens vam presentar a la plaça per la causa.

Els alumnes de les escoles van portar adorns per a penjar a l'arbre, altres van cantar nadales i, finalment, la festa va acabar.

Ara toca esperar l'edició del vídeo, per a que finalment pugui ser difós.

Després d'aquesta experiència només puc dir...que espero repetir-ne més sovint.

LA INCLUSIÓ ÉS UNA UTOPIA

Ahir vam tenir la defensa del debat a la resposta " l'escola inclusiva és una utopia?". La postura que defensava el meu grup era que l'escola inclusiva és una utopia, per lo menys, avui en dia.

La falta de recursos econòmics per modificar les estructures arquitectòniques dels centres per a l’accés dels alumnes amb dificultats físiques, la falta de recursos econòmics per al pagament del professorat i especialistes necessaris per a poder atendre a l'alumnat i, la disminució de la qualitat de l'ensenyament i del rendiment de tot l'alumnat han estat els principals arguments per a defensar aquesta postura.

El que vull realment explicar avui és que la realització d'aquest treball m'ha agradat molt ja per la metodologia de la pràctica, fer un debat, com per a l'aprenentatge final. A partir d'ara tinc una visió i una opinió diferent del primer dia, i puc dir q he canviat la meva postura inicial. Crec fermament que l'escola inclusiva és una utopia ja que són masses les contres existents i mentre existeixin les escoles privades i, per tant, no hi hagi un canvi de mentalitat i major humanitat a la societat la inclusió no serà real.

Bé tot i que he esmentat algunes de les febleses d'aquesta escola inclusiva la meva postura és que no tot ha de ser o blanc o negre. És a dir, ni han d'estar uns alumnes separats dels altres ni tampoc tothom ha d'estat en un mateix conjunt. Considero que els punts mitjos  moltes vegades són realment bons i, en aquest, defenso que no s'han d'eliminar "els centres especials" sinó que per començar s'hauria de canviar el mot  "centre especial" per el d'escola, la seva escola. Hem de canviar aquesta denominació i mentalitzar a la societat de que aquests nens i nenes són persones que van a l'escola, igual que tots, però van a l'escola que s'adapta a ells.

Es tracta d'aconseguir una societat conjunta, abolir aquests prejudicis ja siguin per color de pell o per la classe social i, sobretot, començar a mirar a les persones amb dificultats o discapacitat de la manera que avui en dia, encara mirem. Canviar la concepció de que són diferents, no ho són, i per això la mirada és el primer que hem de canviar.

Pot ser algun dia tots ens mirem a tots sense distincions. Aquest dia, llavors, el món serà més humà.

I vosaltres..què en penseu?

IN TIME

Aquesta setmana he vist al cinema la pel·lícula que un dia a classe en Miquel Àngel ens va posar el tràiler i des de llavors que la he volgut veure.

En un món futurista el diner ja no existeix, ara tot es paga amb minuts, hores, dies o anys de vida i si l'administres bé podràs viure tot el que desitgis, inclús aconseguir el màxim somni de l'home, la immortalitat. El temps és ara la moneda, la gent el guanya i el gasta. Els rics poden viure per sempre.

La pel·lícula m'ha agradat força però penso que al final perd una mica la intensitat de l'argument amb què comença. És un joc de paral·lelisme d'aquest món amb el nostre on la moneda de canvi és el diner i que, en els dos mons, la majoria guanya a canvi d'hores de treball. Els primers 30 minuts són molt bons i es reflexa molt bé la idea d'utilitzar el temps com a moneda de canvi, el qual s'ha d'administrar molt bé i cuidar, perquè tot es paga amb la vida i el món sempre vol més vida.

El director plasma molt bé els temes actuals com la inflació, la distinció de les classes socials, rics i pobres, i també, trobem al banquer representant la figura del dolent (reflexa del que passa avui en dia amb els bancs), és doncs tot, una paradoxa amb la realitat actual.

Reflexions i preguntes a l'aire com; Tots sense excepcions hem de morir?, com he dit abans, un inici espectacular sota el meu punt de vista però a mesura que avança la història perd l'essència del fil inicial i desapareix aquesta reflexió del principi.

Tot i que el final em perd el gust de la pel·lícula, m'ha agradat, i recomano anar al cinema a veure el film.

UN GEST, UN EFECTE

El gest és una forma de comunicació no verbal feta amb alguna part del cos  que permet expressar sensacions i sentiments tan positius com negatius. Són una eina comunicativa que fem servir sovint i que ens seran de gran ajuda per a transmetre un missatge de forma més efectiva als alumnes.

Per exemple, per a realitzar una explicació, gesticulem contínuament a la vegada que parlem perquè aconseguim una millor comprensió del missatge que volem transmetre. També, quan una persona està anímicament fluixa, trista o enfadada, un petit gest pot convertir-se en una injecció de suport o traduir-se en “ànims” “tu pots” “Tranquil·la, tot anirà bé”.

Com a futurs mestres hem de tenir cura de les nostres expressions i dels nostres gestos de cara als alumnes ja que podem produir un efecte positiu però, també, un efecte negatiu no desitjat a l’infant causat per un gest espontani.

Per a que entengueu quina importància pot arribar a tenir un petit gest a continuació us faig una petita explicació d’un gest que forma part del col·lectiu motorista del qual me’n sento part. El saludo del motorista és un gran exemple de motivació, simpatia i alegria a la carretera entre el col·lectiu.

Las V’s són un gest que es fan els motoristes quan es creuen a la carretera en sentits diferents. La transcripció escrita d’aquest gest  vé a ser “salutacions, encantat o tu i jo som iguals”.

La passió per la motocicleta fa que tots aquells amants de les dues rodes compartim una mateixa filosofia de vida. És per això que els motoristes ens sentim part d’una comunitat i que quan ens creuem amb un company/a saludem expressant així la nostra simpatia per compartir la nostra afició que ens fa sentir únics, especials i diferents.

És un instant. Mil·lèsimes de segons. Però en aquest petit interval dos motoristes desconeguts i que difícilment ens tornarem a trobar mai, ens saluden, intercanviem una mirada a la moto i un somriure i continuem el nostre camí. És així, per a mi,  tot un estil de vida i un petit reflexa de la meva personalitat. No puc entendre la motocicleta com un mitjà de transport sinó com la meva acompanyant més fidel durant el camí de la vida.