DESITJO...

La meva útilma entrada, de moment, és per desitjar un Bon Nadal a tothom i molta felicitat pel 2012 ja que els temps que corren són molt difícils per a la gran majori.

Personalment desitjo que la carrera segueixi motivant-me fins com està essent ara. Per fi estic estudiant a gust. M'agraden les classes, l'ambient de classe i, sobretot, estic contenta perquè m'agrada la carrera.

És la tercera que inicio i, espero que la segona que finalitzi, però per primera vegada em sento realitzada. 

El meu desig és que aqesta carrera es converteixi finalment en la meva professió, la meva vocació. De moment el camí s'està construint, pas a pas, queda molt per endavant però de moment ja ha aparegut en el meu interior la il·lusió, l'interés i l'esforç que en els darrers anys no havien estat presents.

Per ser feliç és necessari creure en allò que vols dedicar-te. Diuen que a la tercera va la vençuda. Confio que sí.

Bon Nadal i Bon any 2012.

La Marató

Un any més es es celebra la marató a tv3. és  un projecte solidari enfocat a obtenir recursos econòmics per a la investigaciócientífica de malalties que, ara per ara, no tenen curació definitiva.

Laa marató té una important tasca de sensibilització de la població catalana respecte a les malalties a les quals es dedica i a la necessitat de potenciar la recerca científica per prevenir-les i/o curar-les. per a la marató és tan important la recaptació de diners com la divulgació científica, la conscienciació i l'educació de la societat en la cultura científica.

Aquesta nova edició 2011 tracta la regeneració i el transplantament d'òrgans i teixits de la qual catalunya és capdavantera en aquestes intervencions.

El trasplantament d'òrgans i teixits consisteix en la substitució d'un òrgan o teixit en mal estat per un de sa, procedent normalment d'un donant cadàver. per als pacients que esperen un òrgan, el trasplantament és l'única possibilitat de continuar amb vida o de millorar-ne substancialment la qualitat. es calcula que una persona trasplantada guanya 10 anys de vida, per terme mitjà; tot i que l'esperança de vida depèn molt de l'òrgan trasplantat i de l'estat de cada pacient.

També es poden trasplantar cèl·lules que és el que es fa en el trasplantament de medul·la òssia, que consisteix en la substitució de cèl·lules mare de la sang del malalt per les cèl·lules mare del moll de l'os o de la sang perifèrica d'un donant sa.

Cada cop es fan més trasplantaments, però, també, cada any augmenta la llista d'espera perquè hi ha més malalts que necessiten un òrgan sa. la tendència en els últims anys és acceptar com a receptors i donants persones més grans. l'augment de les llistes també ha propiciat que s'ampliïn els criteris d'acceptació dels òrgans. Els pacients infantils també formen part de les llistes d'espera. els casos pediàtrics cada vegada tenen més importància i es poden arribar a trasplantar òrgans o teixits a nadons a partir de 3 quilos de pes.

En algun moment de la nostra vida, tots podem necessitar un òrgan per continuar vivint. avui dia a catalunya hi ha unes 1.300 persones que esperen un òrgan. no tots els pacients en llista d'espera el podran rebre; per això, un 10% dels malalts moriran abans de rebre'l.

Espero que un any més sigui un éxit i que el recapte  pugui servir  per a ajudar a progressar en les investigacions.

INSULTANT: GOOGLE MAPS CASTELLANITZA

Estic mirant les notícies de TV3 i m'ha entrat el riure. Bé, a mi i a tota la meva familia.
La noticia era la següent: google Maps des de les últimes hores fa les seves pròpies modificacions i castellanitza tots els carrers de Catalunya. És a dir, la cerca de la Ronda de Dalt, te la tradueix en " Ronda de Arriba", la Plaça del Blat " la Plaza del Trigo" o carrer de la Foradada " calle de l'agujerado"...

De veritat que creuen que d'aquesta manera el català desapareixerà o quedarà en un segon pla? Jo no sóc independentista però no vol dir que no defensi el que m'és propi i, sobretot, que se'n riguin de nosaltres.
Realment aquestes accions són les que donen força a tots els catalans a reivindicar i cridar per a la nostra llengua.

En fi..és per a riure, ridícul. La crisis ha d'haver arribat també a Google i no deuen tenir gaire feina a fer.

http://www.lavanguardia.com/vida/20111216/54241176993/google-cambia-nombre-calles-catalunya.html

CONFIANÇA

Avui ha estat un dia difícil. Treballar en grup..no és tan simple com que la feina estigui feta. Comunicació, diàleg, compromís... per què la gent té tanta por o llàstima per dir de forma coherent el què passa en un moment determinat?
He fet una autocrítica de diferents situacions que se m'han presentat. Ho tinc clar, però aquest Nadal tindré més temps per a reflexionar millor on he fallat per a no tornar a caure en el mateix error
 M'agrada confiar en les persones, molt, i ho seguiré fent, però per mantenir la confiança un se l'ha de guanyar amb esforç i interés. Tin clar que no la regalaré a qui no s'ho mereixi.


Avui ha estat la última classe de TIC i per això us deixaré la definició de Competència Digital que amb el meu grup hem definit com:
 L'assoliment d'unes habilitats que et permeten cercar informació, anàlitzar, comparar mitjançant l'ús de recurssos digitals la transformació del coneixement.

Aquest cap de setmana més..!

EL VALOR DE LA VIDA

Finalment, ahir vam presentar el treball identitat i territori sobre els valors de la vida.

Creiem que a la vida hi ha uns valors que són necessaris per a realment ser feliç. Personalment ho penso ja que sense l'amor i l'amistat, per exemple, no seria feliç.

Considero que tota persona n'és conscient però que a vegades hi ha factors que poden influenciar a la persona i fer-la pensar que a la vida hi ha altres prioritats. Sobretot la societat, amb els estereotips existents, és la principal causant de que les persones puguin tenir conductes poc apropiades, i que realment no es donin compte del que és important.

A continuació veureu el video amb que ho hem volgut reflexar, mostrant la vida de tres persones, tres maneres de viure i, per tant, tres formes de valorar la vida.

Jo sóc feliç. I vosaltres?

NIT DE CINEMA: UN MÉTODO PELIGROSO

T

Ahir per la nit la Vinyet, la Blanca, en Gero i jo vam anar al cinema després de la classe per veure la pel·lícula un “ Método peligroso” de David Cronenberg, el qual us he penjat el tràiler.

Tracta la història del descobriment sexual i intel·lectual a partir de la particular relació entre el psiquiatra Carl Yung i el seu "mestre" Sigmund Freud i la seva pacient. 

  

Tot i que ens vam perdre els primers 10 minuts perquè ens havíem equivocat de sala..recomano aquesta pel·lícula a tots els companys de classe que vulguin entendre millor la teoria i el mètode psicoanalític de Freud. És una pel·lícula educativa més que d'entreteniment així que aquelles persones que vulguin anar al cinema per oci sense tenir desig de veure un film amb una trama argumentativa i reflexiva..aquesta no és la vostra pel·lícula!

SOLIDARITAT

Dimecres 14 vaig participar en una obra solidària organitzada per l'Hospital Sant Joan de Déu. 

Consistia en ballar a la plaça de l'hospital una coreografia feta per una professora d'una escola per tal de donar entrada al Nadal encenent les llums de l'arbre, treure un somriure als nens hospitalitzats i amb el reso d''aquesta iniciativa recollir diners per als diversos projectes infantils.

 

Genial, divertit, bonic va estar veure com alumnes de totes les edats de diferents escoles de Barcelona, universitaris de l'Escola d'Infermeria, treballadors de l'hospital o voluntaris per la causa ens vam presentar a la plaça per la causa.

Els alumnes de les escoles van portar adorns per a penjar a l'arbre, altres van cantar nadales i, finalment, la festa va acabar.

Ara toca esperar l'edició del vídeo, per a que finalment pugui ser difós.

Després d'aquesta experiència només puc dir...que espero repetir-ne més sovint.

LA INCLUSIÓ ÉS UNA UTOPIA

Ahir vam tenir la defensa del debat a la resposta " l'escola inclusiva és una utopia?". La postura que defensava el meu grup era que l'escola inclusiva és una utopia, per lo menys, avui en dia.

La falta de recursos econòmics per modificar les estructures arquitectòniques dels centres per a l’accés dels alumnes amb dificultats físiques, la falta de recursos econòmics per al pagament del professorat i especialistes necessaris per a poder atendre a l'alumnat i, la disminució de la qualitat de l'ensenyament i del rendiment de tot l'alumnat han estat els principals arguments per a defensar aquesta postura.

El que vull realment explicar avui és que la realització d'aquest treball m'ha agradat molt ja per la metodologia de la pràctica, fer un debat, com per a l'aprenentatge final. A partir d'ara tinc una visió i una opinió diferent del primer dia, i puc dir q he canviat la meva postura inicial. Crec fermament que l'escola inclusiva és una utopia ja que són masses les contres existents i mentre existeixin les escoles privades i, per tant, no hi hagi un canvi de mentalitat i major humanitat a la societat la inclusió no serà real.

Bé tot i que he esmentat algunes de les febleses d'aquesta escola inclusiva la meva postura és que no tot ha de ser o blanc o negre. És a dir, ni han d'estar uns alumnes separats dels altres ni tampoc tothom ha d'estat en un mateix conjunt. Considero que els punts mitjos  moltes vegades són realment bons i, en aquest, defenso que no s'han d'eliminar "els centres especials" sinó que per començar s'hauria de canviar el mot  "centre especial" per el d'escola, la seva escola. Hem de canviar aquesta denominació i mentalitzar a la societat de que aquests nens i nenes són persones que van a l'escola, igual que tots, però van a l'escola que s'adapta a ells.

Es tracta d'aconseguir una societat conjunta, abolir aquests prejudicis ja siguin per color de pell o per la classe social i, sobretot, començar a mirar a les persones amb dificultats o discapacitat de la manera que avui en dia, encara mirem. Canviar la concepció de que són diferents, no ho són, i per això la mirada és el primer que hem de canviar.

Pot ser algun dia tots ens mirem a tots sense distincions. Aquest dia, llavors, el món serà més humà.

I vosaltres..què en penseu?

IN TIME

Aquesta setmana he vist al cinema la pel·lícula que un dia a classe en Miquel Àngel ens va posar el tràiler i des de llavors que la he volgut veure.

En un món futurista el diner ja no existeix, ara tot es paga amb minuts, hores, dies o anys de vida i si l'administres bé podràs viure tot el que desitgis, inclús aconseguir el màxim somni de l'home, la immortalitat. El temps és ara la moneda, la gent el guanya i el gasta. Els rics poden viure per sempre.

La pel·lícula m'ha agradat força però penso que al final perd una mica la intensitat de l'argument amb què comença. És un joc de paral·lelisme d'aquest món amb el nostre on la moneda de canvi és el diner i que, en els dos mons, la majoria guanya a canvi d'hores de treball. Els primers 30 minuts són molt bons i es reflexa molt bé la idea d'utilitzar el temps com a moneda de canvi, el qual s'ha d'administrar molt bé i cuidar, perquè tot es paga amb la vida i el món sempre vol més vida.

El director plasma molt bé els temes actuals com la inflació, la distinció de les classes socials, rics i pobres, i també, trobem al banquer representant la figura del dolent (reflexa del que passa avui en dia amb els bancs), és doncs tot, una paradoxa amb la realitat actual.

Reflexions i preguntes a l'aire com; Tots sense excepcions hem de morir?, com he dit abans, un inici espectacular sota el meu punt de vista però a mesura que avança la història perd l'essència del fil inicial i desapareix aquesta reflexió del principi.

Tot i que el final em perd el gust de la pel·lícula, m'ha agradat, i recomano anar al cinema a veure el film.

UN GEST, UN EFECTE

El gest és una forma de comunicació no verbal feta amb alguna part del cos  que permet expressar sensacions i sentiments tan positius com negatius. Són una eina comunicativa que fem servir sovint i que ens seran de gran ajuda per a transmetre un missatge de forma més efectiva als alumnes.

Per exemple, per a realitzar una explicació, gesticulem contínuament a la vegada que parlem perquè aconseguim una millor comprensió del missatge que volem transmetre. També, quan una persona està anímicament fluixa, trista o enfadada, un petit gest pot convertir-se en una injecció de suport o traduir-se en “ànims” “tu pots” “Tranquil·la, tot anirà bé”.

Com a futurs mestres hem de tenir cura de les nostres expressions i dels nostres gestos de cara als alumnes ja que podem produir un efecte positiu però, també, un efecte negatiu no desitjat a l’infant causat per un gest espontani.

Per a que entengueu quina importància pot arribar a tenir un petit gest a continuació us faig una petita explicació d’un gest que forma part del col·lectiu motorista del qual me’n sento part. El saludo del motorista és un gran exemple de motivació, simpatia i alegria a la carretera entre el col·lectiu.

Las V’s són un gest que es fan els motoristes quan es creuen a la carretera en sentits diferents. La transcripció escrita d’aquest gest  vé a ser “salutacions, encantat o tu i jo som iguals”.

La passió per la motocicleta fa que tots aquells amants de les dues rodes compartim una mateixa filosofia de vida. És per això que els motoristes ens sentim part d’una comunitat i que quan ens creuem amb un company/a saludem expressant així la nostra simpatia per compartir la nostra afició que ens fa sentir únics, especials i diferents.

És un instant. Mil·lèsimes de segons. Però en aquest petit interval dos motoristes desconeguts i que difícilment ens tornarem a trobar mai, ens saluden, intercanviem una mirada a la moto i un somriure i continuem el nostre camí. És així, per a mi,  tot un estil de vida i un petit reflexa de la meva personalitat. No puc entendre la motocicleta com un mitjà de transport sinó com la meva acompanyant més fidel durant el camí de la vida.

Més enllà de l'assignatura

• 
  

EDUCAR O INSTRUIR

"Jo només ensenyo matemàtiques i prou" diuen alguns.. [..]Nosaltres pensem que l’escola ha d’educar, perquè és una institució que no pot deixar de banda el component dels valors on està submergit qualsevol procés instructiu, procés que sempre es dóna en un marc referencial de caràcter ètic.

És necessari fer ben vius uns determinats tipus de valors, aquells que són socialment útils i que ens permeten viure i conviure millor.[..] Educar vol dir obrir portes, vol dir acompanyar i vol dir ajudar a aprendre què val la pena saber i ser. El que no vol dir mai es rentar-se les mans davant dels problemes dels altres.[..] L’escola és l'àmbit de la carícia i la tendresa .

M’agraden les matemàtiques, la biologia, la física, la química i també l’esport i n’estic segura que disfrutaria ensenyant aquestes matèries, si arriba el dia, als meus alumnes. Però per damunt de tots aquests continguts tinc ben present que existeixen uns valors humans essencials per a poder realitzar l’aprenentatge de qualsevol coneixement.

Una persona complerta és aquella que adquireix uns valors morals, culturals i socials que el faran partícep de la societat per a conviure i tractar-se amb els altres. Tan mateix, aquest ésser serà capaç de desenvolupar unes habilitats per a l’aprenentatge i el permetrà aprofundir en els coneixements impartits pel mestre. Per això faig una crítica a aquells mestres que arriben a l’aula, per exemple, per deixar anar un seguit de paraules sobre el tipus de roques que trobem a la Terra i que quan és l’hora se’n va desentenent-se del que realment ha passat a l'aula.  Hem d'estimar la professió i ser capaços d'ensenyar el que cada moment necessita.

L'ESCOLA INCLUSIVA

Dilluns va haver el primer torn de grups de debats que defensaven una educació plurilingüe a les aules. Ha estat molt interessant i intens i els participants estaven realment absorts a la defensa del seu paper. M'ha servit molt per a preparar-me per al meu torn de debat sobre la pregunta " la inclusió és una utopía?". Queden dues setmanes per a preparar-me  millor perquè encara no sabem si defensarem la postura del CONTRA o a D'AFAVOR, i parlar en contra la inclussió és, personalment, la més difícil de representar.

Ahir vam fer un petit assaig amb l'altre grup del debat per tal d'establir una mica les idees tant a favor o en contra i, puc dir, que em va ajudar a motivar-me. Per tant, aquesta setmana q vé, serà de recerca i pràctica per a la defensa o no, de l'inclusió a les aules.

"Hay 3 tipos de personas en el mundo: los inamovibles, los movibles y los que se mueven"

L'altre dia un molt bon amic meu em va enviar l'enllaç que el seu tiet, professor a la universitat de Barcelona, li va recomanar mirar.
Aquest és un enllaç d'una presentació de l'educador britànic Ken Robinson d'una exposició en un dels events organitzats per RSA on mostra les seves reflexions sobre el que titula "El paradigma del Sistema Educatiu".

Vull compartir aquesta entrada ja que m'ha impactat la forma amb la que transmet la seva idea i mostra l'estat actual del sistema educatiu. Penso que és una gran obra i una manera magnífica de manifestar-se i comunicar el missatge a la societat, tot i que no em trobo a favor de tots els aspectes què critica.

Són 10 minuts que valen molt la pena.

MÀGIA I MENTALISME

Amb Luís Pardo..!

Dimecres per la nit vaig anar a veure un espectacle de màgia i mentalisme espectacular!

Ahir per primera vegada vaig veure de molt a prop aquesta màgia que només algunes persones tenen l'art per mostrar. No entenc com ho fan, com ens anul•len la vista i ens cega davant el que jo crec impossible.

Per exemple a l'últim truc va llençar una pilota de paper a una persona del públic i aquest la va llançar a una altre i aquest va fer el mateix. Aquest últim que va rebre la pilota va sortir de voluntari a l'escenari. El mentalista va repartir les pàgines d'un diari del mateix dia a diferents persones del públic que les anaven passant a altres. Un qualsevol del públic va sortir a l'escenari i trencava el paper de diària per la meitat i cada vegada es desprenia del tros d'una de les dues mans. La resta de públic que tenia un diari l'imitàvem, així, fins a tenir un trosset molt petit. Es quedaven en peu les persones del públic que en el trosset de diari hi apareixien paraules senceres.

El voluntari de l'escenari escollia un qualsevol del públic, i aquest llegia el que es podia veure en el tros del diari, la paraula era: “club de corazones”. La persona del públic que inicialment havia rebut una pilota de paper, la va desplegar i va llegir la paraula escrita. Exactament la mateixa del paper de diari.

Aquest truc entre molts altres em van deixar de pedra, no ho sé, és un món que no sóc capaç de desxifrar, però vull ressaltar l'art que té Luís Pardo conduint l'espectacle, la manera de parlar, les paraules i l’elegància dels seus moviments que van aconseguir que tots quedéssim absorts en un únic punt; ell i la seva màgia. Em va agradar moltíssim l’espectacle i puc dir que tornaré!

D'alguna manera vaig establir una relació de la seva obra d'art i amb la que els futurs mestres haurem d'aconseguir. Despertar interès i mantenir viva la curiositat de l'alumne, conduir la classe de forma especial per a motivar als nens i resoldre els conflictes o moments espontanis i inesperats de forma coherent i responsable.

Saber donar aquesta màgia seria genial, tots podem ser artistes d'una manera o altre!

SAE

Aquesta setmana...

Som diumenge i fins avui no he pogut explicar tot el que he tingut la sort de viure aquesta setmana.

Dilluns hi havia la taula rodona formada per antics alumnes i que ara excerceixen de mestres. Durant unes dos hores van compartir experiències en les aules i alguns entrebancs i temors que han hagut de patir que poc a poc han anat deixant enrere i han fet front als obstacles que formen part del dia a dia de la professió de mestre.

Dimarts vaig visitar l’Escola Dolors Monserdà- Santa Pau amb altres alumnes de diferents seminaris. És una escola pública distribuïda en tres edificis; el de pàrvuls, el d’infantil i primària i el gimnàs. Ens van ensenyar les instal·lacions i vam poder entrar a vàries classes per a veure el funcionament a l’aula.

Em va sorprendre molt el nivell que s’impartia d’anglès i la manera en que responien els nens a la classe.

També la distribució de les aules afavoria al treball en grup i la forma d’ensenyament dels professors fomentava aquest treball.

També vull mencionar un projecte anomenat “libris” que els més grans (6é) intercanvien contes fets per a ells amb nens d’Àfrica i, aquests, els hi retornen amb dibuixos.

Ha estat una visita molt interessant per a començar a palpar les aules d’avui en dia.

Dimecres i Dijous a l’Escola Garbí!

M’ha encantat. No sé com explicar-ho tot però ha estat una gran experiència que m’haguès agradat que durès més de dos dies!.

És una escola privada i degut això els alumnes gaudeixen de recurssos espectaculars i d’unes facilitats que difícilment trobem a la majoria de les escoles.

Però tot i així vull remarcar el que més m’ha impactat; la organització i la disciplina.

L’escola des de pàrvuls fomenta la idea d’una ciutat ideal i que l’alumne ha d’esdevenir un ciutadà, amb els seus drets i uns deures en relació a la colectivitat.

Per això vaig entendre posteriorment a la frase d’una de les nenes de la classe quan em va dir: “això que veus és la plaça (el menjador, espai de concerts, etc) el voltants són les casetes (les classes) i el director és l’alcalde”. Primerament em viag quedar sorpresa però poc a poc vaig anar veient l’ordre d’aquella petita societat.

Pràcitcament tots els alumnes tenien unes tasques i responsabilitats: recollir l’aula de plàstica, encarregat de reciclatge i de material, encarregats de les visites guiades..

Un altre aspecte que em va impactar és la varietat d'activitats. L'exemple de la classe dels Nautilus de 6é on vaig estar fan classe des de les 9 del matí fins a la 13 on tenen una hora per a dinar. A les 14 començen una activitat com pot ser dansa o teatre fins a les 15.15 que començen classe. També fan natació a la piscina climatitzada que tenen a l'escola i, haig de dir, que tenen molt de nivell "papallona, esquena..." i, una hora a la setmana, la meitat de la classe fa cant coral i l'altre meitat fan classe d'escacs on desenvolupen habilitats estràtegiques. Aquesta última activitat és la que he trobat més interessant.

I finalment, el dijous vaig dinar amb tots els alumnes de pràctiques, amb el director i la coordinadora d’estudis. Volíen saber com havia anat l’estada de tots, què ens havia semblat l’escola i què canviaríem per fer-la millor. Em va semblar molt interessant l’empeny i interès del director ja que és fonamental per aconseguir el millor pels alumnes.

Divendres... El vaig passar a casa amb febre! vaig passar factura les pluges dels últims dies!

I finalment dir...que m'haguès agradat anar més de dos dies a l'escola Garbí!

RODATGE..

Tot un èxit!

Dissabte pel matí vaig agafar el cotxe i vaig posar rumb a Sant Cugat.

Després d'agobiar-me amb les indicacions i perdre'm per algún carrer em vaig trobar amb la Mireia i la Jana, companyes de classe, per rodar el video del treball de TIC.

Ha estat molt divertit, ens ho hem passat bé i ademès hem acabat pràcticament totes les escenes.

Unes artistes!

D’aquí poc tocarà maquinar-nos amb el programa video-maker per a veure els resultats... ja veurem què surt!!.

L'ANGLÈS; PER A PETITS I GRANS

Una bona formació...

D’aquí poc ens fan les proves d’anglès i hi ha molta gent que està espantada per el que pot comportar;no poder matricular-se a una assignatura. Trobo molt bé que hi hagi aquesta assignatura en anglès perquè com a futurs professionals de l’ensenyament hauríem de tenir una polivalència en coneixements considerada.

Aquest escrit és un crítica a l’ensenyament de llengua estrangera que personalment he rebut al llarg de la meva vida. Però per no anar gaire lluny, vull exposar la meva vivència a la universitat com estudiant de Turisme. Sóc diplomada en Turisme i durant els tres anys he cursat anglès i, teòricament, he sortit amb un nivell de first. Mentida. L’ensenyament rebut, els exàmens, les classes tot m’ha semblat un nivell molt precari el qual estudiants en Turisme, on l’anglès és clau, no hem rebut una formació ni molt menys mínima.

El nivell d’anglès a les aules de primària i secundària, sobretot,el dels professors, està essent element de notícia des de fa cert temps. S’ha de ser més exigent amb l’anglès, sí, però no de manera que es contractin professors nadius o especialistes en anglès sinó que s’ha de començar amb una formació amb condicions des dels més petits fins als més grans per a què els futurs estudiants no pateixin si han de cursar una assignatura en anglès. Per molt que un professor/a sigui nadiu/a, sinò sap impartir els continguts i els estudiants no aprenen les competències que avui en dia exigeix la demanda aquest ensenyament no està essent útil. A mi m'ha passat i per això s'ha de començar a canviar la manera d'ensenyar les llengües estrangeres.

ACTUALITAT EDUCATIVA

En el seminari..

Juntament amb la Carla Colàs hem recollit vàries notícies diferents però d'un mateix àmbit. Hem parlat sobre les TIC i la presència que tenen a les aules i quin ha de ser el seu funcionament en elles. Llavors vam trobar una notícia del videojoc educatiu premiat a nivell europeu sobre microorganismes per tal de reflexar el desenvolupament que estan tenint.

D'altra banda vam parlar també d'un article on el titular era : "l'anglès l'assignatura pendent dels professors a secundària" amb un altre titular "las lenguas pueden esperar" que remarca la dificultat per aprendre l'anglès en el nostre país a les escoles oficials d'idiomes on les places són escasses.

Finalitzada l'explicació vam presentar vàries preguntes que van desencadenar un debat molt animat amb varietat d'aportacions.

I això és tot...a seguir actualitzant-se!

CINEMA EN CATALÀ

LES AVENTURES D'EN TINTIN

Divendres vaig anar al cinema a l'estrena de Tintin. Érem dues parelles però havíem agafat entrades per separat. Al moment d'entrar ens vam adonar que teníem entrades per a diferents sales i vam preguntar si podríem anar tots junts a la mateixa. Ens van comentar que sí, que la diferència entre les sales era el idioma.

Em tocava la sala en versió en català i ràpid vam decidir anar a la sala on la pel•lícula era en castellà. La dependenta del cinema ens va dir; bé.,Tintin sempre ha estat en Català!

És veritat! ni ens hem recordàvem i és que ens costa tan veure una pel•lícula en català perquè no tenim aquesta cultura que quan sento la frase "aquesta pel•lícula és en català.." ràpidament em perd l'atractiu. Menys mal que de tan en tan trobem la opció d'escollir alguna pel•lícula en versió al català per mantenir la nostra cultura viva en tots els aspectes.

Gràcies al cinema en català perquè....Tintin en castellà no seria al mateix!.

Finalment recomano la pel•lícula a tots aquells que tinguin ganes de reviure els còmics o les pelis de Tintin. M’ha agradat molt tot i que no estic d’acord a que ens obliguin únicament als formats 3D.

IT WORLD

Ja porto un mes i uns dies de la carrera d'Educació primària i les primeres sensacions són molt bones. M'agrada l'enfocament de les assignatures, algunes més que d'altres però no em pot agradar tot!

Dijous 27 d'octubre vam visitar les instal·lacions del CosmoCaixa perquè es celebrava una trobada entre professionals de noves tecnologies i professionals de l'educació. L'objectiu en aquestes jornades anuals és buscar conjuntament solucions que permetin potenciar les TIC en l'ensenyament.

La nostra visita va ser molt espontània. Vam assistir a la taula rodona on experts de l'àmbit de connexió a Internet exposaven la situació actual a les escoles.
Penso que aquesta jornada és molt interessant ja que les noves tecnologies ja són molt importants tan en la vida quotidiana com en el món laboral. M' hauria agradat que se'ns hagués donat més informació de les TIC en l'educació que hi ha al mercat i una mostra visual pràctica  per començar a veure que és el que ens trobarem a les aules en un futur.