LA INCLUSIÓ ÉS UNA UTOPIA

Ahir vam tenir la defensa del debat a la resposta " l'escola inclusiva és una utopia?". La postura que defensava el meu grup era que l'escola inclusiva és una utopia, per lo menys, avui en dia.

La falta de recursos econòmics per modificar les estructures arquitectòniques dels centres per a l’accés dels alumnes amb dificultats físiques, la falta de recursos econòmics per al pagament del professorat i especialistes necessaris per a poder atendre a l'alumnat i, la disminució de la qualitat de l'ensenyament i del rendiment de tot l'alumnat han estat els principals arguments per a defensar aquesta postura.

El que vull realment explicar avui és que la realització d'aquest treball m'ha agradat molt ja per la metodologia de la pràctica, fer un debat, com per a l'aprenentatge final. A partir d'ara tinc una visió i una opinió diferent del primer dia, i puc dir q he canviat la meva postura inicial. Crec fermament que l'escola inclusiva és una utopia ja que són masses les contres existents i mentre existeixin les escoles privades i, per tant, no hi hagi un canvi de mentalitat i major humanitat a la societat la inclusió no serà real.

Bé tot i que he esmentat algunes de les febleses d'aquesta escola inclusiva la meva postura és que no tot ha de ser o blanc o negre. És a dir, ni han d'estar uns alumnes separats dels altres ni tampoc tothom ha d'estat en un mateix conjunt. Considero que els punts mitjos  moltes vegades són realment bons i, en aquest, defenso que no s'han d'eliminar "els centres especials" sinó que per començar s'hauria de canviar el mot  "centre especial" per el d'escola, la seva escola. Hem de canviar aquesta denominació i mentalitzar a la societat de que aquests nens i nenes són persones que van a l'escola, igual que tots, però van a l'escola que s'adapta a ells.

Es tracta d'aconseguir una societat conjunta, abolir aquests prejudicis ja siguin per color de pell o per la classe social i, sobretot, començar a mirar a les persones amb dificultats o discapacitat de la manera que avui en dia, encara mirem. Canviar la concepció de que són diferents, no ho són, i per això la mirada és el primer que hem de canviar.

Pot ser algun dia tots ens mirem a tots sense distincions. Aquest dia, llavors, el món serà més humà.

I vosaltres..què en penseu?