IN TIME

Aquesta setmana he vist al cinema la pel·lícula que un dia a classe en Miquel Àngel ens va posar el tràiler i des de llavors que la he volgut veure.

En un món futurista el diner ja no existeix, ara tot es paga amb minuts, hores, dies o anys de vida i si l'administres bé podràs viure tot el que desitgis, inclús aconseguir el màxim somni de l'home, la immortalitat. El temps és ara la moneda, la gent el guanya i el gasta. Els rics poden viure per sempre.

La pel·lícula m'ha agradat força però penso que al final perd una mica la intensitat de l'argument amb què comença. És un joc de paral·lelisme d'aquest món amb el nostre on la moneda de canvi és el diner i que, en els dos mons, la majoria guanya a canvi d'hores de treball. Els primers 30 minuts són molt bons i es reflexa molt bé la idea d'utilitzar el temps com a moneda de canvi, el qual s'ha d'administrar molt bé i cuidar, perquè tot es paga amb la vida i el món sempre vol més vida.

El director plasma molt bé els temes actuals com la inflació, la distinció de les classes socials, rics i pobres, i també, trobem al banquer representant la figura del dolent (reflexa del que passa avui en dia amb els bancs), és doncs tot, una paradoxa amb la realitat actual.

Reflexions i preguntes a l'aire com; Tots sense excepcions hem de morir?, com he dit abans, un inici espectacular sota el meu punt de vista però a mesura que avança la història perd l'essència del fil inicial i desapareix aquesta reflexió del principi.

Tot i que el final em perd el gust de la pel·lícula, m'ha agradat, i recomano anar al cinema a veure el film.